Dr. Ginés Marco Perles,

Degà de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Catòlica de València.

El degà de la Facultat de Filosofia, Lletres i Humanitats, Ginés Marco, ha estat premiat per l'Acadèmia de les Ciències i Arts Polítiques de Washington (EUA) pel seu llibre Lealtad (Tirant Lo Blanch, 2020). "Que la veritable lleialtat sigui el motor de la política i de les relacions interpersonals", ha expressat Marco, després de rebre el guardó.

L'obra de Marco -que aborda el concepte de lleialtat des d'una perspectiva “polièdrica”, segons el mateix autor- va néixer a partir de l'atemptat gihadista de l'11 març de 2004, “quan tant es va parlar de lleialtat institucional, posant en qüestió la pròpia acció del Govern i trencant tots els ponts de lleialtat institucional en moments d?especial dramatisme. Anys després, el professor José Sanmartín em va animar a investigar sobre el concepte de lleialtat”.

“Sense ser el complet que volgués i malgrat les seves llacunes i limitacions, el treball es basa en un referent i és que la lleialtat mereix una particular anàlisi desconstructiva. Cal reivindicar el significat autèntic del terme; la lleialtat té els seus matisos i la deslleialtat també. En un extrem hi ha la submissió cega i en un altre, la deslleialtat”, ha subratllat.

D'aquesta manera, el Degà de la Facultat de Filosofia, Lletres i Humanitats de la UCV ha volgut reivindicar la lleialtat tant a nivell institucional com personal, “doncs assistim cada vegada més a episodis de vulnerabilitat i dependència i cal rescatar aquest pare que xoca ia qui menyspreem perquè és una càrrega, aquesta imatge que és la llavor de la justificació de l'eutanàsia. També a l'amistat, ja que moltes vegades es denigra el concepte de parcialitat i hi ha una sana parcialitat”.

En definitiva, “és fonamental en aquests moments de divisió i decadència rescatar allò que ens uneix institucionalment. La sana interacció entre persones ve precedida per la unitat que ens fa estar centrats i ser agraïts. A Espanya tenim una unitat nacional que s'enfonsa i hi ha més discriminacions que mai a l'era de l'“antidiscriminació”. Convé recuperar el patriotisme, defensar allò que ens fragmenta, com l'educació. El poder polític ha de ser creditor de la lleialtat”, ha argüit.

Finalment, l'autor s'ha referit al paràmetre avaluatiu que proporciona la lleialtat a l'acció de Govern. Aquest paràmetre serà positiu si s'acredita el respecte de l'acció de Govern als drets humans ia les minories i serà negatiu si predomina un estil d'acció política sectari que aviva les diferències i, amb elles, les divisions entre els ciutadans”.

Francisco Velasco Hernández, creador i propietari d'Ediciones Nova Spartaria, és doctor en Història Moderna per la Universitat de Múrcia, catedràtic d'Història i professor del centre associat de la U.N.E.D. a Cartagena.

RESUM:
Les guerres navals del segle XVII van tenir el seu petit camp de batalla particular al sud-est hispànic, començant per la repercussió en ell de les fallides expedicions contra Alger, el perill de les esquadres de navilis d'alt bord barbarescos, la 'neta' del litoral efectuada per les galeres del rei Catòlic o els darrers actes de crueltat corsària a Adra i Calp.

Però també la denominada 'guerra major' va fer acte de presència, amb l'intent francès d'envair Cartagena el 1643 o el combat del cap de Gata. Fins i tot fins aquí es va traslladar la guerra civil anglesa, amb un dol a mort entre les esquadres realista i del Parlament. I com que el cors magribí es va convertir en un greu problema internacional, igualment als ports del sud-est van arribar importants esquadres angleses, holandeses i franceses per combatre'l des de la proximitat.

L'epíleg a gairebé un segle de bel·licisme al mar va arribar amb el terrible bombardeig d'Alacant del 1691. Per això no és estrany que les seves aigües fossin solcades pels més famosos almiralls de l'època, tant francesos (Sourdis, Brézé, Tourville, Duquesne, D'Estrées), com a anglesos (Mansell, Rupert del Rin, Blake, Spragg, Rooke) o holandesos (Ruyter, Tromp), sense oblidar les generacions de marins il·lustres espanyols o italians.

SINOPSI
El Nocturn de Calp és una tetralogia accidental, un llibre que es va forjar de manera inesperada, les quatre històries són pandèmiques, els quatre textos són experimentals, l'estil salta de la primera a l'última i es reinventa a les dues obres centrals.

Quinze mil ens parla de la solidaritat, però també de la ingratitud. Tot sol amb Nastunye tracta de la creativitat testamentària. Allò inasible furga en els fruits de l'actitud. I La ciutat assetjada, l'autobiografia literària de l'autor, analitza tant allò literari com allò editorial.

El Nocturn de Calp és un arxipèlag literari, un viatge interior, quatre universos que es toquen, que coincideixen en el temps, al lloc, quatre angles impensats donant forma a una escena recent de la qual ningú parla encara que ningú la pot oblidar.