El ple de l'Ajuntament de Calp debatrà aquesta vesprada la declaració de 2025 com a any del XX aniversari del Projecte Ifach. En 2005 es va posar en marxa el projecte Ifach, una investigació arqueològica dirigida a documentar les restes arqueològiques d'una pobla medieval de conquesta existents en el vessant del Penyal d'Ifach.
El projecte investiga les restes d'una vila cristiana de nova fundació que es va alçar a la fi del segle XIII -1297- sota el mandat de Roger de Llúria, Almirall de la Corona d'Aragó, i que va ser destruïda parcialment l'any 1359 en ple conflicte castellà-aragonés i abandonada sobre l'any 1400.
Aquest projecte va nàixer impulsat per la Diputació d'Alacant, a través del Museu Arqueològic d'Alacant (MARQ) en estreta col·laboració amb la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana i l'Ajuntament de Calp .
Amb un ampli equip científic pluridisciplinari, dirigit pel Dr. José Luis Menéndez Fueyo, des de 2005 s'han succeït diverses campanyes que han comptat amb la participació de centenars de voluntaris procedents d'universitats espanyoles i europees. Al llarg dels anys el Projecte Ifach ha anat superant les expectatives i generant una important font de coneixement de la història medieval de Calp i el seu territori.
Per a celebrar l'aniversari del començament d'aquest important projecte d'investigació, des de l'Ajuntament es pretén declarar l'any 2025 com l'any del XX Aniversari del Projecte Ifach en el municipi de Calp. Per a aquesta tasca es considera convenient constituir, sota la dependència orgànica de l'Alcaldia, una Comissió commemorativa del XX Aniversari del Projecte Ifach, la qual s'encarregarà d'establir les pautes per a l'elaboració d'accions i activitats commemoratives, així com aprovar el programa general dels actes que es duguen a terme.
Història de la Pobla de Ifach
La Pobla de Ifach de Calp s'estenia al llarg de 70.000 m² al nord del Penyal i presentava una immensa muralla de 800 metres de llarg. L'exterior de la muralla s'usava per a la deposició de restes materials i orgàniques. En l'actualitat, es conserven 200 metres de la gran muralla en l'àrea nord i deu torres en sortint. La millor conservada és la torre campanar, que conserva 10 m. d'altura.
Es completa l'enclavament amb un complex sistema d'ingrés compost per tres portes on es troba un edifici de dues plantes identificat com un recinte on s'allotjava el poder i l'administració de la Casa de Llúria, així com diferents estades, magatzems i cases on residien els colons i que actualment són objectiu de l'estudi i investigació.
La Pobla de Ifach de Calp es comença a construir en el segle XIII, a càrrec de l'almirall Roger de Llúria. Aquesta terra és donada per la Corona a aquest personatge històric després del seu paper com a militar i diplomàtic al Mediterrani en temps de la conquesta cristiana (entre 1232 i 1245 sota el regnat de Jaume I).
Allí comença el projecte en 1297 amb la intenció d'ocupar els territoris que havien pertangut als musulmans i usar per a això a la població de colons cristians (procedent de les comarques centrals i occidentals de Catalunya) que es trobava, fins al moment, dispersa per les alqueries del terme castral de Calp.
El cap de família es va encarregar de la construcció de les primeres estructures i muralles de la vila fins a la seua defunció en 1305. L'absència del seu fill i hereu home Roger de Llúria i Lancia provocarà que siguen la viuda Saurina d’Entença i la filla Margarita de Llúria i Entença els qui s'encarreguen de la seua finalització. Amb la intenció de mostrar el poder i prestigi de la família, aquesta última va manar construir una gran església dedicada a La nostra Senyora dels Àngels.
La història de La Pobla de Ifach de Calp és més aviat efímera, ja que tan sols va arribar a durar uns 100 anys. En el segle XIV, la població es va traslladar al que és en l'actualitat el centre històric i la zona emmurallada de Calp degut, entre altres causes, a la Guerra dels Dos Pedros entre les corones de Castella i Aragó, que va afectar especialment la regió valenciana. En 1359 es produiria una parcial destrucció del lloc a les mans de la flota castellà-genovesa i el lloc finalment seria abandonat malgrat alguns intents de repoblació a principis del segle XV.