El pintor Fernando Baquero (Aranjuez, 1930) torna a exposar a la Casa de Cultura de Calp 20 anys després de la seua última exposició en aquestes instal·lacions. I ho fa amb una exposició retrospectiva que obrirà les seues portes el 4 de març amb el nom “Fernando Baquero, 90 anys d'art”.
Fernando Baquero va nàixer a Aranjuez, va començar a pintar als 13 anys, es va formar a Barcelona, va ser professor i en els 60 va viatjar a Alemanya on comença a col·laborar com a caricaturista amb un periòdic de prestigi. Durant anys va ser director de publicitat de l'empresa Phillips, a més va ser copista autoritzat del Museu del Prado. De formació és delineant encara que en l'art es considera autodidacta.
En els 70 es jubila i compleix el seu somni d'establir-se a Calp, municipi que ja li havia enamorat. El Penó d'Ifach li va fascinar des del principi i l'ha pintat multitud de vegades. A més en aquella època va ser el primer pintor que va exposar a Calp, en un local cedit per l'Ajuntament al carrer La Font. Va impartir classes de pintura a Calp i també és autor del mural del carrer Vicente Gallard que va crear en els anys 90.
Baquero ha participat en Certàmens Nacionals de Pintura, ha obtingut premis i exposat per tota Espanya. Hui la seua obra està repartida en col·leccions públiques i privades a Espanya, Hispanoamèrica, Suïssa, França, Alemanya, etc.
En aquesta exposició, els visitants podran conéixer la trajectòria pictòrica de l'artista, des de les seues primeres caricatures als seus coneguts paisatges d'Aranjuez, en les quals mostra un domini absolut del color i el traç. Tampoc faltaran els seus paisatges sobre Calp, amb la seua personalíssima visió d’Ifac on ell troba el rostre d'un Crist místic, o les seues delicioses tardors. L'artista ens diu que “alguns dels quadres de l'exposició de Calp no s'han vist en cap exposició, són inèdits”. A més l'exposició és una oportunitat única per a a donar conéixer l'obra d'aquest singular artista entre els més joves.
Als seus 90 anys, Fernando Baquero continua pintant tots els dies, “amb l'edat la creativitat no s'acaba, al contrari, crec que pinte millor ara”. Amb aquesta exposició rendeix un sentit homenatge al seu estimat Calp del qual es va enamorar en 1969 i en el qual continua trobant la seua inspiració.