Izan Burgoa Quiles és un jove calpí de 20 anys que en 2018 va iniciar el procés de canvi de sexe i que hui ens dóna el seu testimoniatge i ens explica com ha viscut el seu procés de canvi i l'afirmació de la seua autèntica identitat.
Izan ens conta que “quan era xicotet veia a altres xics i jo volia ser com ells, volia jugar amb ells i fer les coses que ells feien. En secundària les coses es van complicar perquè vaig començar a manifestar que em sentia home i me la van jugar bastant. Vaig demanar que em cridaren pel meu nom i algun en públic i bé fort encara em cridava pel meu anterior nom”.
“Amb 16 anys vaig començar el procés de canvi. Primer vaig ser al metge de capçalera i després a l'endocrí i al sicóleg que ho va vore clar de seguida, fa dos anys i set mesos vaig començar el tractament amb testosterona i la veritat és que els meus canvis m'han sorprés gratament. Estic feliç de com he anat canviant i sentint-me bé amb el meu cos”.
Per a ell ha sigut fonamental el suport incondicional de la seua família: “en el meu cas la transició ha sigut fàcil perquè la meua família m'ha donat suport sempre. Quan li ho vaig dir a la meua mare ella va ser la que em va portar al metge de capçalera per a iniciar el procés. Ells han sigut fonamentals en el canvi, jo m'he vist abrigallat per la meua família i els meus amics més pròxims”.
Izan destil·la optimisme i alegria i encara que ha passat per episodis durs apunta que “mai he tingut cap problema. No m'agrada victimitzar al col·lectiu, vull donar normalitat a la meua situació i per a això no necessite estar tot el dia dient que sóc trans ni fer bandera de la meua situació. Tampoc vull imposar res a ningú, crec que cal pensar en positiu, si penses en positiu atraus coses positives. Sé que no puc agradar a tothom però això ja m'és igual”.
Ara Izan viu i treballa a València i “en una ciutat gran tot és més fàcil perquè sempre m'han conegut com a home. A vegades les coses en un poble són més complicades”. A més està en procés de canviar el seu nom en el DNI ja que “per a mi és important que aparega el meu vertader nom. Vaig sol·licitar el canvi en la meua targeta SIP però de moment no ha sigut possible”.
Mira al futur amb optimisme i a altres joves que es troben en una situació semblant a la seua els aconsella “que facen el que els nasca sense importar-los el què diran. Al principi eres més sensible i t'afecten més les coses però una vegada que inicies el procés i veus com canvia el teu cos et sents realment feliç”.
Nosaltres, en el Dia de l'Orgull LGTBI ens acomiadem d'aquest jove valent desitjant-li la major de les sorts.