L'ONG calpina “Visió sense Fronteres” que coordina Isabel Signes reprén la seua activitat després de l'aturada que va suposar la pandèmia i la impossibilitat de viatjar a l'estranger i emprén una nova campanya de prevenció i tractament de la ceguesa evitable a partir del dijous a Kenya. L'equip mèdic format per tres cirurgians oftalmòlegs, dues infermeres, tres optometristes i un metge es desplaçarà a Nairobi on col·laboraren amb dos hospitals de la zona.
Està previst que fins al 15 d'octubre es realitze una marató d'intervencions quirúrgiques ja que hi ha programades entre 250 i 300 operacions a pacients amb problemes importants de visió i que, per les condicions en les quals viuen, no poden accedir a aquesta mena d'operacions de la vista.
Isabel Signes assenyala que “des de la població local ja s'ha fet una labor immensa en el diagnòstic , estan molt organitzats i això ens permet ser més àgils. L'operació de cataractes és ràpida i segura, és una operació ambulatòria, revisem els ulls l'endemà i donem les indicacions de medicació. Eixim el 7 d'octubre i la major part de l'equip torna el 15, jo em quedaré per a oferir unes classes d'optometria en la Universitat i realitzar les revisions. Col·laborarem amb dos hospitals dels suburbis de Nairobi”.
El material quirúrgic, les lents intraoculars i la medicació d'aquesta campanya l'aportarà la ong Visió Sense Fronteres.
La història de Visió sense Fronteres comença l'any 1998 quan Isabel Signes assisteix a una xarrada realitzada a Gandia i coneix personalment a Vicente Ferrer descobrint tota la labor humanitària que estava realitzant a l'Índia. D'aquestes converses sorgeix la idea de poder realitzar revisions visuals als xiquets que ells apadrinaven i a qualsevol altra persona que ho necessitaren.
Isabel viatja fins a l'Índia amb una maleta plena d'ulleres, un retinoscopi i una caixa de proves per a revisar els xiquets de la Fundació Vicente Ferrer en Anantapur. Durant un mes es van formar als responsables de salut de cadascun dels pobles, els qui es van encarregar del cribratge visual en els col·legis. Tots els xiquets que van fallar el test van ser graduats per Isabel, a més de tots els membres de la fundació; en total es van revisar unes 600 persones.
En els mesos següents van decidir constituir-se en associació i així naix “Visió sense Fronteres”. Com a primer projecte decideixen viatjar a Marràqueix per a revisar la visió dels minusvàlids de la Fundació Hassan II. Començava un projecte internacional per a retornar la visió als més desfavorits del planeta. I a poc a poc s'han anat realitzant campanyes visuals en quasi tots els llocs del món: Burkina Faso, Camerun, Cuba, Etiopia, l'Índia, Kenya, Mali, el Marroc, Mauritània, Mexic, Moçambic, Namíbia, Nicaragua, Paraguai, Peru i el Senegal. A poc a poc professionals de la visió, amics i voluntaris van anar unint-se per a donar forma al que és hui Visio Sense Fronteres.
Una associació declarada d'utilitat pública que treballa per a la prevenció de la ceguesa en dues de les seues més importants causes, les cataractes i l'error refractiu no corregit. Hui 300 associats i benefactors, entre ells l'Ajuntament de Calp, secunden i financen permanentment a Visió Sense Fronteres. L'equip de Visió Sense Fronteres consta de més de 40 voluntaris.
En aquests 23 anys l'ONG ha arribat a atendre més de 100.000 persones, s'han realitzat 8.353 cirurgies de cataractes i s'han donat més de 35.000 ulleres.